Ferri

Hola, soc al ferri —jo volia escriure un missatge a la meva dona per dir-li que era al despatx i que quan sortís de la feina passaria pel súper, però entre les paraules que suggereix el whatsapp a sobre del teclat virtual, surava el ferri amarrat al port, a punt de salpar, i no he pogut resistir-m’hi. La curiositat de saber on pot anar aquest viatge em fa estirar el fil i continuar clicant a la babalà les paraules que suggereix el mòbil. Necessito marxar —diu. Quan clico una paraula, automàticament en proposa dues o tres més per continuar la frase—, necessito fugir d’aquí, començar una nova etapa en algun altre lloc. Em sorprèn que al telèfon se li acudeixi tot allò: de paraula en paraula, de sintagma en sintagma, i de frase en frase, està construint un microrelat i em pregunto si l’algoritme proposa mots de manera aleatòria, per pura probabilitat estadística, o si té una intencionalitat definida i està pensant en un destí concret per al vaixell.

Escric dos punts i em llenço a l’abisme del primer mot desconegut que proposi el telèfon: Tànger. Ostres, quina sorpresa. Per què Tànger? No hi he estat mai, ni he pretès mai anar-hi. I per què vol fugir? Què ha fet aquí? Per quin motiu ha de començar de zero? Necessito escriure un llibre nou, escriure és la cosa que em fa més feliç. Escriure em serveix per evadir-me d’aquesta merda de món, em va bé per endreçar les idees. Escriure és un refugi —m’aturo perquè aquí reconec frases que he escrit jo abans, en altres ocasions, i que ara el mòbil em copia. Ja soc al ferri —aquest cop el mòbil també suggereix la paraula tren, però prefereixo quedar-me al port i saber com acaba aquesta història. No sé on em portarà aquest viatge —ara dubto: no sé si es refereix a la travessa marítima o al llibre nou. A la panxa del vaixell ja han entrat tots els cotxes i alguns camions, els motors de la nau arrenquen i provoquen un lleu tremolor que com un calfred recorre tot el casc. Comencem a sortir del port i des d’estribord veig la Sagrada Família cada cop més petita. Ja sento a la pell la brisa carregada de salnitre i albiro en la llunyania la llum càlida del sud del Mediterrani. Un nou destí. Un nou llibre. Que la mar ens sigui favorable. Salpem: jo i un ferri carregat de paraules.