Setciències

El setciències és aquella persona que sempre presumeix de saber de tot i tenir la resposta i solució per a tot. L’explicació d’aquest mot fa referència a les set disciplines en què es dividia el saber humà a l’època medieval, que s’agrupaven en dos blocs: el trívium, que representava la gramàtica, la lògica i la retòrica; i el quadrívium, que representava la música, l’aritmètica, la geometria i l’astronomia. Segur que tots coneixem algú que podem dir que és un setciències. Aquella persona que, diguis el que diguis, sempre en sap més. Podríem dir un saberut. Perquè sempre presumeix dels seus coneixements. I si amb aquest comportament pot deixar malament algú, encara s’hi recolza més. Però la vida ens ensenya que mai sabem de tot, i que dia rere dia podem aprendre dels altres. Moltes vegades, coneixements científics; d’altres, informacions més banals. A vegades, podem aprendre com millorar la nostra forma de ser, i d’altres podem aprendre com realment mai voldríem ser o comportar-nos. L’aprenentatge sempre ha d’estar implícit al llarg de la vida de la persona. I hem d’acceptar que sempre podem aprendre inclús d’aquelles persones que creiem que no disposen del mateix nivell formatiu o intel·lectual que nosaltres. I quan no és així, l’entorn a poc a poc els aparta, perquè mai es pot mantenir una conversa per igual. De fet, a les persones que ho saben tot també se les pot conèixer com a omniscients. Vol dir aquella persona amb un coneixement infinit i complet sobre tots els temes, esdeveniments i realitats. Però la història ens ha ensenyat al llarg dels temps que omnisciència no és possible per diverses raons. En primer lloc, el coneixement humà és inherentment limitat. La ment humana té capacitats excepcionals per aprendre, comprendre i analitzar, però aquestes capacitats no poden abastar tot el coneixement de l’univers. Aquesta limitació en el coneixement fa que la noció d’una persona que ho sap tot sigui, a la pràctica, una fantasia. I, en segon lloc, les persones que es consideren dotades amb aquesta amplitud de coneixements no deixen de buscar més un reconeixement sobre l’entorn que les envolta, amb la voluntat d’influir en el destí dels esdeveniments.