Malestar laboral

Per diversos motius i en més d’un sector, recentment hi ha hagut notícies d’un ambient que es podria qualificar de malestar en l’àmbit laboral.

Hem vist reivindicacions de millores en les condicions de treball que encara no han estat satisfetes, exposades pels sindicats dels cossos especials de l’Administració, tant els uniformats com el d’educació, i també empreses privades subcontractades amb el personal a punt de fer vaga, o treballadors de la construcció que denuncien abusos i podrien ser la punta d’un iceberg del qual desconeixem l’abast.

Sembla un moment complicat per defensar l’activitat sindical o una reforma de les lleis laborals que afavoreixi les persones assalariades i, de retruc, millori el funcionament de les empreses. A escala global, tot indica una tendència al triomf de la política reaccionària i els postulats ultraconservadors, xenòfobs i antieuropeistes.

Des d’un punt de vista democràtic i progressista, però, val a dir que a Andorra seria l’ocasió perfecta per defensar propostes favorables a la classe mitjana i la classe treballadora, en comptes d’eixamplar encara més la desigualtat amb l’enriquiment d’uns quants a costa de l’empobriment general. Explicaré per què ho penso. Hi ha hagut una recaptació rècord en els impostos directes i algunes taxes, inesperada i fins i tot imprevista pel Govern, que quan cal no estalvia exhibicions d’indicadors macroeconòmics positius. Doncs bé, ara toca gestionar-ho per garantir l’estat del benestar.

Si és cert que tot funciona bé, l’economia creix i la recaptació tributària supera totes les expectatives, ja és hora que ho notin els que fan funcionar el país amb el propi esforç i no tan sols la classe benestant.

Quan parlem de model de país no es tracta només de posar el crit al cel perquè les administracions permeten construir torres de pisos de luxe i obliden garantir el dret a un habitatge digne, o perquè l’economia basada en el turisme i l’obertura no s’ha dimensionat correctament, sinó que també va de legislar i governar prioritzant sempre els drets humans i l’interès general.