Creps i valors
A principis d’any, una de les notícies que es van fer ressò diversos mitjans tractava el cas d’una creperia ubicada a Andorra la Vella que té un peculiar mètode de màrqueting: la persona que se’n cuida i que gestiona les xarxes socials del negoci es dedica a gravar usuaris i a tractar-los, amb l’excusa de “l’humor”, des de la humiliació, la ignomínia, l’egoisme i la confrontació, “valors” que sosté, defensa i apuntala al llarg dels diversos vídeos a les xarxes.
El 4 de gener, etzibava amb tota naturalitat a un client celíac que allà només tenien creps per a gent normal i no per a “gent rara”. Més enllà de les crítiques d’alguns usuaris a les xarxes, el tractament de la informació a la premsa va donar més visibilitat al negoci que al col·lectiu menystingut, que al 2024 denunciava que només cinc establiments de restauració del país són realment aptes per les persones celíaques. Però uns dies més tard, tornava a etzibar a un nou client que no li parlava en català “porque aquí mando yo”, malgrat l’obligació d’atendre en català als negocis de venda al públic de la Llei del català. No cal recordar-l’hi, però em permetré fer-ho, que a Andorra la llengua oficial és el català i com a venedor, ha de respectar-la i fer-ne ús i no pas burla.
Dies més tard, i després de la intervenció d’un conegut youtuber resident, la premsa es feia ressò de l’èxit del negoci, on cues de gent esperaven per poder comprar una crep o bé, com demostren els vídeos, conèixer el famós venedor que t’increpa i t’insulta.
L’objecte d’aquesta columna no és, ni de bon tros, donar-l’hi més protagonisme, sinó fer palès que quelcom no rutlla en com reaccionem enfront d’aquests fenòmens. Veure adolescents “flipats” per les seves “vibes”, clients que venen de Londres per demanar un autògraf signat a un plat (per favor!) i pares portant els fills que volen veure si els etziba un dels seus “zasques” és, a parer meu, un trist reflex de la greu pèrdua de valors que la nostra societat occidental accentua en els darrers temps.
Que el mal gust, la mala educació i el pèssim sentit de l’humor guanyin terreny enfront dels més bàsics valors de convivència, cordialitat i amabilitat són un clar símptoma que quelcom no va bé i s’ha de posar fil a l’agulla abans que això sigui irreversible i ens convertim en una societat sense valors ni pilars sòlids de convivència.