‘Els temps estan canviant’
Poso música de fons quan escric. Blues, jazz o Bach. Aquest cap de setmana, però, vaig tornar a Bob Dylan. El vaig retrobar. The Times They Are a-Changin, “els temps estan canviant”. Un dels himnes de la meva generació, l’harmònica en moviment contra la dictadura. Un singular cap de setmana, de pas, de passatge, i em pot ara la nostàlgia de la joventut i, probablement, el sentiment que arribo tard avui als meus records. Però, també avui, els temps estan canviant i “les aigües que ens rodegen han crescut i cal començar a nedar o ens enfonsarem com una pedra”, canta Bob Dylan a l’inici de la cançó. Fou el seu crit poètic –el nostre– dirigit a escriptors i crítics, a senadors i congressistes, a pares i mares, a fills i filles...
Els temps estan canviant. Mai no són els mateixos. N’és un símbol i una realitat Trump. Des de fa unes hores un Trump II més fort i regnant, democràticament elegit, imatge i representació de la “Il·lustració fosca” –Dark Illumination–, de l’actual moviment filosòfic i polític nord-americà, antidemocràtic, reaccionari i tradicionalista, de retorn a l’Àntic Règim. Són els neoreaccionaris, els famosos NRx, teòrics, des de l’inici de segle, de la “dreta alternativa” (Alt Right). Cito només una soca d’aquest moviment, Peter Thiel, teòric de l’impuls llibertari per a qui “llibertat” i “democràcia” són incompatibles. Ras i curt, retorn a l’edat mitjana, a sistemes feudals lliures de lleis i regulacions externes. Un moviment per fer possible el canvi de l’actual Constitució dels EUA per l’anomenada “Organització Trump”. Ja us ho podeu imaginar.
L’expresident Joe Biden els ha descrit bé en el seu comiat: “Una oligarquia està prenent forma a Amèrica, d’extrema riquesa, poder i influència, que amenaça la nostra democràcia, els nostres drets i llibertats bàsiques, i una oportunitat justa per a tothom de tirar endavant.”
Musk, Zuckerberg et alii, amb lemes de la Roma clàssica i eslògans propis de dictadors, són ara llibertaris? Au va. Ataquen l’Estat democràtic perquè volen expandir el seus negocis privats amb diners públics. No hi ha més. Desinformació, guanyar poder i beneficis. L’Estat ara els fa nosa, especialment els europeus i, encara que lenta, la UE.