Fènix a la biblioteca

Imagino l’escena. Amb l’infern a tocar, les lletres se separen, les frases es dilaten i cruixeixen com fusta vella, l’interlineat s’expandeix, el text fuig de les flames. Foc. Els paràgrafs cremen i amb la violenta pujada de la temperatura els llibres s’enlairen de les lleixes com ocells que comencen la migració anual. Les pàgines centellegen en el cel fosc. Els grans volums de la biblioteca estenen les ales i, com si fossin voltors enquadernats, els corrents tèrmics els empenyen amunt, traçant cercles en l’aire entenebrit per la fumarada davant de la muntanya de Rocafort. Foc. Foc a la biblioteca. Tot d’una, les lletres són cendra. Les històries i el coneixement, fum. Els llibres són fràgils. Cremen fàcilment amb les flames o es fan malbé si es mullen. El centre cultural i de congressos lauredià ha cremat.

Això ho vaig escriure al Foc i lloc del 13 de novembre de 2022, commocionat per l’incendi al Centre Cultural i de Congressos Lauredià en imaginar el foc abrivant-se amb els llibres de la biblioteca. Lorca va dir que “un pueblo sin fuente es cerrado, como oscurecido, y cada casa es un mundo aparte que defiende del vecino”. Es referia al fet que un poble sense font no podia ser realment un poble. No un poble civilitzat, humanament habitable. Perquè la font no és només el lloc on agafar aigua per abeurar els animals. La font és el lloc on socialitzar i on explicar-se històries. La font és el punt de trobada. I això era el centre cultural per als lauredians. Molts hi havíem posat els peus infinitat de vegades, a voltes com a espectadors, i en altres ocasions com a agents actius. En tot cas, era el lloc on ens trobàvem i on assedegar inquietuds literàries, teatrals o artístiques. Les biblioteques també són com una font. Font de coneixement, per descomptat. Però no només. És el lloc on els llibres prenen vida, on els lectors i els escriptors ens podem trobar, on podem anar a presentacions de novetats o parlar amb savis que ja no hi són, però que ens han deixat obres clàssiques. La biblioteca del centre cultural, que va ser una de les zones més afectades pel foc, torna a obrir les seves portes i com l’au Fènix reneix d’entre les cendres. No anem sobrats de bones notícies i aquesta és una gran notícia per als lauredians.