Periodistes vs. xarxes socials
No soc contrari al progrés. Ara bé, vull aprofitar l’avinentesa de la festa de Sant Francesc de Sales, que va ser el 24 de gener, per bastir una reflexió entre periodisme i noves tecnologies. No endebades –i són molts els col·legues que ni ho recorden–, té l’honor de ser patró del gremi. Crec que el moment actual dels mitjans de comunicació no convida precisament a l’optimisme. Enguany fa 102 anys que se’l nomenà com a tal gràcies al fet que sempre emprava un estil elegant i empàtic amb el lector. Defugia la polèmica, practicava la discreció i procurava conrear un seguit de valors ètics i humanístics que precisament la societat actual pretén ignorar massa sovint. Fa gairebé mig segle que vaig tenir la sort d’obtenir el títol d’una professió que estimo vocacionalment. L’atzar, però, no em va permetre exercir-la abans de jubilar-me. Això sí –i amb molta honra i orgull–, en règim d’estricte voluntariat. Tal vegada per això, al llarg dels últims 16 anys, tan sols he tingut un parell de batusses en ficar el dit a la nafra... Defensant la puresa de la llibertat d’expressió, he hagut de patir la pressió cruel, soterrada i menyspreable d’un parell de personatges adscrits justament a l’entorn religiós i polític. Dient veritats es poden perdre amistats. Tard o d’hora, tanmateix, la veritat ens fa lliures i obre tots els corriols. És evident –i trist alhora– que les xarxes socials han alterat els eixos clàssics del periodisme. Sense anar més lluny, què fa que la majoria de gent accedeixi a les notícies digitals a través d’aquestes plataformes. Com es pot menystenir, fins i tot, la serietat, sobrietat i professionalitat deontològica dels que sempre advoquem per una puresa absoluta i vàlua real de continguts? Tothom es pot irrogar el permís de crear continguts no contrastats? En la doble condició de periodista i d’antic alumne dels salesians, em plau reivindicar l’essència i el nucli molt valuós del pensament del sant referit. Patró d’aquesta congregació religiosa i far dels que tenim la sort de poder conrear l’ofici encisador d’escriure, faig precs per imbuir-me d’un bri de la seva saviesa i del seu savoir-faire. Malgrat que la història ens el situa a les acaballes del segle XVI i a l’albada del XVII, és evident –a parer meu– que el seu missatge esdevé plenament vital i ajustat a hores d’ara. Tant de bo que ho sigui per molts anys. Més encara, in aeternum. Sobretot, davant de figures de palla com Elon Musk i Mark Zuckerberg.