La comparació Goebbels
Si hi pensem bé, és sorprenent com les estratègies de manipulació de masses desenvolupades al segle XX per Joseph Goebbels, ministre de propaganda nazi, poden tenir ecos en algunes pràctiques actuals de les xarxes socials. Tot i les evidents diferències, els paral·lelismes entre aquests contextos ens porten a reflexionar sobre l’impacte de la comunicació de masses en la societat.
Per començar, Goebbels va entendre que controlar la informació era essencial per consolidar el poder del règim nazi. Els mitjans tradicionals com la ràdio, el cinema i la premsa es van transformar en eines d’adoctrinament per reproduir missatges simples, emocionals i distorsionats. La repetició constant creava una realitat alternativa per a milions de persones utilitzant la por, l’odi i l’orgull nacional com a motors.
D’altra banda, tot i que les xarxes socials actuals no serveixen un règim únic, sinó corporacions amb interessos econòmics, funcionen amb algoritmes dissenyats per maximitzar la interacció emocional. En aquest sentit, prioritzar continguts que generen polèmica, por o ira provoca una amplificació d’aquests sentiments. Això les converteix en canals de desinformació massiva que, d’alguna manera, remeten a les tàctiques propagandístiques del segle passat.
Ara bé, una diferència clau és que Goebbels operava en un sistema de censura total, mentre que les xarxes socials, en teoria, ofereixen una diversitat de veus. Tot i així, aquesta diversitat queda desvirtuada per les cambres d’eco, que aïllen els usuaris i reforcen només les seves idees. A més, mentre que la propaganda nazi tenia un ritme limitat pels mitjans tradicionals, les xarxes socials permeten una disseminació instantània i global, de manera que es multiplica l’abast i l’impacte dels missatges.
En definitiva, encara que els contextos canviïn, els mecanismes psicològics romanen similars. Tal com deia Chomsky, “quan no es pot controlar la gent per la força, cal controlar el que pensa, i el mitjà és la propaganda”. Així, avui dia una mentida viralitzada pot esdevenir una realitat compartida. Això ens planteja un repte urgent: comprendre aquests mecanismes, exigir transparència als reguladors i exercir un consum informatiu crític, per evitar ser víctimes de les armes de manipulació massiva.