Nostàlgies
Veure sèries de televisió antigues, a més d’un valor emocional per als espectadors, ens ajuda a recordar el passat. De fet, veure aquelles que tenen més de 30 anys és una eina poderosa que pot reflectir el present i connectar diverses generacions, i alhora ens permet obrir la porta a discussions sobre temes socials contemporanis, creant un lligam amb la nostra pròpia història cultural. Les sèries de televisió dels anys 90 són considerades com una de les èpoques daurades de la petita pantalla, ja que moltes d’elles van marcar un abans i un després durant molts anys. Podem dir que moltes d’elles actualment encara són capaces de captar el públic, perquè els temes dels quals tracten disposen d’un atractiu humor fresc, les trames que desenvolupen són lleugeres i presenten relacions familiars, d’amistat o amoroses memorables que aconsegueixen enganxar-nos. Des de comèdies com Fraiser, Seinfeld, Brookly Nine-Nine, The Nanny, El Príncep de Bel-Air o Mr. Bean fins a drames intensos com X-Files, Twin Peaks, Buffy the Vampire Slayer, Urgències o Doctor en Alaska, entre moltes altres, la dècada va oferir una gran quantitat de programes que continuen sent clàssics fins avui. La influència d’aquestes sèries és evident en moltes produccions actuals, que continuen apel·lant als mateixos temes i estils que van fer d’aquestes produccions les més populars de la història de la televisió. Gràcies a les diferents plataformes de streaming, molts nostàlgics tenim la sort de poder revisualitzar moltes d’aquestes sèries que van marcar tant la nostra època. Podem veure, quan ho compartim amb els nostres fills, la forma que tenen d’abordar les temàtiques, els personatges, i l’humor, la gran majoria continuen essent una influència visible en les produccions actuals. La nostàlgia en les sèries de televisió ha estat una força que ha modelat moltes produccions actuals, que busquen evocar una sensació de retrocés a èpoques passades, però incorporant elements més moderns i filosòfics com a The Good Place, en les de ciència-ficció que combinen acció i aventura duent l’estètica dels anys 80 als nostres dies com a Stranger Things, o en els drames com a eina per abordar qüestions socials i culturals com The Conners.