Canvi de paradigma
La inquietud va creixent en el sector de les escoles i universitats diplomàtiques, atès que nombrosos esdeveniments recents i inesperats les afecten de ple. Des de fa anys, proporcionaven als seus alumnes un ensenyament de qualitat, amb l’objectiu essencial de millorar les relacions internacionals. Ara bé, avui dia sorgeix de cop el risc que un nombre important d’estudiants decideixin orientar-se cap a un altre àmbit. En efecte, canvia del tot el paradigma que regia, fins ara, les discussions entre estats. Els usos i costums diplomàtics i les regles instaurades, entre altres, pels estaments internacionals no són de cap més utilitat. Des del 20 de gener, dia de l’entronització de l’emperador Trump, mana la llei del més fort i del més cridaner. Les nombroses declaracions bèl·liques del president americà en contra de Groenlàndia o de Panamà posen en evidència que hem tornat cap al segle XIX, així com les amenaces dirigides a Colòmbia perquè accepti el retorn d’alguns emigrants en execució de les promeses electorals que han convençut la majoria d’electors. Davant d’aquesta actitud, que s’estén als òrgans interns dels Estats Units, amb la revocació immediata de nombrosos inspectors i controladors de la política de govern, sembla, doncs, totalment inútil continuar aprenent els principis fonamentals de la diplomàcia.
També sobta la poca resistència de la Unió Europea davant les amenaces de taxació, que impactaran fortament en les seves empreses, amb el corresponent perjudici econòmic. Se’n va en orris la política de lliure comerç que, tot i els seus detractors, havia facilitat una erradicació parcial i progressiva de la pobresa en el nostre món globalitzat. A més a més, Europa haurà de consentir un esforç pressupostari per dotar-se d’una defensa que sigui dissuasiva enfront dels països que manifesten ostensiblement una agressivitat fora de lloc. Tot plegat, doncs, un retorn cap al passat, la qual cosa, s’ha de reconèixer, havia quedat degudament anunciada durant la campanya electoral. Fins ara, es criticava els polítics per no complir les seves promeses. Però el seu compliment, sobretot d’aquestes que tenen gran part d’irracionalitat, pot ser encara més perillós.