Exagerats

Ens estem equivocant. El codi de circulació vigent no té cap mena de sentit. És normativista, és punitivista i es basa en la hiperregulació. I per a què serveix? Per no res. Cada dia em trobo de cara amb desenes de conductors capcots que fan més cas del mòbil que de la carretera. És la nostra realitat, la nostra naturalesa fins i tot. Què fem, però, amb els novells que es volen treure el carnet? En comptes d’apostar per la pedagogia, en comptes d’ensenyar-los a conduir amb el mòbil, en comptes de fer que l’examen consisteixi a travessar les avingudes Salou i Tarragona havent respost a un mínim de cinc converses de WhatsApp i havent vist per sobre un parell de vídeos divertits de TikTok o d’Instagram (aquí, el codi hauria de ser flexible), no, ens entestem en la prohibició, en la sanció. Però si ho faran igualment! Com a mínim ensenyem-los que controlin. Hem de reaccionar ja! I si augmenten els accidents a la carretera, no caiguem en la trampa dramatitzadora dels hiperreguladors histèrics. Si s’incrementen les morts a la carretera, més pedagogia, més demanda de responsabilitat, més sentit comú, però no més imposició.

M’aturo perquè diria que ja s’ha entès. Us imagineu que hagués escrit seriosament el paràgraf de sobre? De fet, no és gaire difícil d’imaginar. Cada dia s’escriuen (i aprovem explícitament o amb la nostra indiferència) un munt de raonaments semblants sobre d’altres àmbits de la nostra vida en comú on defensem una aproximació de l’estil no ens passem regulant, el que ens cal és més sentit comú, no n’hi ha per a tant, etc. Apliqueu-ho a l’emergència climàtica, a les polítiques d’igualtat, a les lleis de costes o a les no-lleis que permeten construir arreu com si no existissin els riscos naturals i... voilà! De fet, la línia on marquem què val la pena regular seriosament i què és exagerat és potser una de les línies que més defineixen la nostra mirada al món. La setmana passada, per exemple, em referia a les violacions grupals o a les delacions de veïns com al mal absolut. Podria ser exagerat. Però no ho és (de fet, molts filòsofs morals defensen una línia molt similar): el que fa insuportables els feminicidis no és que n’hi hagi milers cada any, és l’existència de cadascun d’ells. I si ens sembla exagerat, doncs sí, tenim un problema.