Fogueres

A més de tots els significats màgics, místics, cabalístics, culturals, folklòrics i de qualsevol altra mena que li vulguem atribuir, les fogueres de Sant Joan servien sobretot (si més no quan érem la canalla del barri els encarregats d’anar casa per casa cercant combustibles per a la pira) per desfer-se de rampoines i de tots els mals endreços que anaves guardant durant l’any al traster per un si de cas que no arribava mai; fins que ja els havies cremat, és clar. I com més alta era la flama (llavors a tot arreu hi havia més descampats i menys controls) i més temps trigava a extingir-se, més motius tenien els que ho havien aconseguit per treure pit la resta de l’any davant la colla del barri veí. Tot això no deixen de ser estampes en blanc i negre d’un altre món; també a punt d’extingir-se, si no ho ha fet ja, tant a ciutat com a pagès. Tanmateix, la idea d’aprofitar el solstici d’estiu per fer neteja de tot el que serveix de destorb segueix sent prou vigent, potser no tant pel que fa a andròmines i mobles vells, per allò que cal reciclar tant com es pugui, però sí pel que fa a la renovació interior i la salut mental, individual i col·lectiva, especialment en aquests temps que ens han deixat tan tocats a grans i petits, segons diuen els psicòlegs. Per això, i malgrat que ja fa unes hores que vam deixar enrere la nit més curta de l’any, potser encara sigui un bon moment per llençar a les brases les pors, les angoixes i les tristors del darrer any i revifar els ànims dels primers dies de la pandèmia, quan afirmàvem (vull creure que ben convençuts) que d’aquesta crisi en sortirem millor com a persones i com a societat.