Hivern

Quina mandra, arriba l’hivern! Collonut, arriba l’hivern! Tant se val quina opció triem dels dos enunciats, el fet és que el 21 de desembre comença l’hivern. La tardor ens ho està recordant una mica cada dia. El que compta és l’actitud amb què l’encarem. Qui no ha sentit “aquesta és l’actitud”. Només es tractaria d’escollir la correcta. Sembla senzill, però quantes vegades la caguem al dia? El Cumbre Vieja és un exemple –i no estic fugint d’estudi, perquè tot està connectat–. Un exemple de com hem perdut la perspectiva en tots els ordres. Un exemple del poc que li pot costar al planeta recordar-nos com de fràgils i petits som. La Terra –casa nostra– és l’única que tenim i tindrem, ficció cinematogràfica i mil milionaris a banda. I la vida, la nostra existència, es conjuga en present. Aquest insignificant detall és el que hauríem de recordar cada dia al llevar-nos. No per rebentar-ho tot... Just el contrari. Es tracta d’aprofitar el temps, sense girar gaire la vista enrere. Tan cert és que no hauríem d’oblidar els errors del passat com que, vistos els resultats, no (volem) aprendre’n; i al Cumbre Vieja em remeto novament. Qualsevol excusa és bona per fugir d’estudi i tots tenim les que convinguin. No hi ha cap fórmula màgica per endreçar el món. Per això em va agradar molt la contundent afirmació de Tomás Navarro: “Si pensem merda, tenim una merda de vida” (La Contra, LV, 28/09/21). Estaria bé que d’una vegada per totes deixéssim de mirar cap a fora, cap als altres i donéssim un cop d’ull al jo. El món no canviarà d’avui per demà, però el podem fer més suportable. A cadascú, decidir quin hivern vol.