Les costures dels partits

Darrerament, hem vist que el referèndum europeu està tensant les costures d’alguns partits, sobretot d’aquells que no tenien una posició totalment definida sobre l’acord d’associació, o els que tenen una massa de votants que tampoc es decanta totalment per una posició en aquest sentit. Si bé és cert que Demòcrates és el partit que ha endegat i liderat des de la dècada passada les negociacions amb Brussel·les, també és cert que la major part dels seus votants no té una posició clara. De fet, des del mateix partit taronja reconeixen que la seva massa electoral pot estar més en contra que no pas a favor de l’acord. És per això que la vocació del partit de Govern passa des d’ara i fins a la consulta per intentar mostrar les bondats de l’acord i, sobretot, per demostrar a la ciutadania que treballen per la resolució dels problemes reals de la gent (com ara l’habitatge), amb la finalitat que hom arribi a la conclusió que l’acord forma part també d’aquesta política per a la gent. Una política que comporta decisions arriscades com, per exemple, forçar la cessió de pisos buits, i que tensa internament DA i fins i tot obre novament la porta al revifament d’una dreta que actualment no té representació al Consell. I com Demòcrates, segons diversos mitjans, també Concòrdia pateix per no veure esquinçades les costures. Un partit jove amb moltes ànimes i que inicialment no es presentava monolíticament a favor del no. Ara li toca definir-se, com a partit però també els seus consellers individualment. Del referèndum europeu en sortirà un sí o un no, però els partits postconsulta que arribin als propers comicis nacionals potser no són els mateixos que avui.