Club de lectura

Aquest dijous vaig anar al Club de lectura de les Valls del Nord. Confesso que era el primer cop que assistia a una sessió d’aquest col·lectiu. Sempre havia declinat fer cas al meu pensament d’anar-hi, ja fos per l’horari –un arriba esgotat a aquelles hores després de tot un dia de tràfec des de les cinc del matí–, ja fos perquè l’altra passió i dedicació meva –la cultura popular– m’ocupava l’espai, ja fos per les tasques domèstiques i familiars... en fi, que sempre hi havia algun impediment o altre. Però dijous, atret per la fascinació que em genera l’autor convidat, vaig fer cas al meu interior i, malgrat el canvi d’ubicació, vaig agafar el cotxe i me n’hi vaig anar. L’experiència no va poder ser més gratificant. Anava a escoltar què ens havia de dir Joan-Lluís Lluís –un dels escriptors més captivadors de les lletres catalanes– i em vaig trobar opinant i comentant amb la resta del grup, fent realitat de com n’arriba a ser de calidoscopi el món de la lectura format a partir de les mirades de qui llegeix, amb el permís de l’autor, és clar. La sessió estava convocada per parlar de Junil a les terres dels bàrbars, i en vam parlar, però també van sorgir molts altres temes que ens convidaven a fer una reflexió que anava més enllà de l’hora i mitja programada i que cadascú s’hauria d’emportar a casa a la seva manera, sobretot després que l’autor acabés la trobada amb un parell de contes provinents de la literatura oral. No en va, darrere seu, sobresortint en l’exposició dels llibres que ha publicat, hi havia el volum dels contes filosòfics de Voltaire que ha traduït al català. Esplèndid.