Creixement

Generalment, s’associa al concepte de creixement una àuria de satisfacció, una necessitat vital que si no s’assoleix en un grau superlatiu, podem considerar-ho com un fracàs de país per aconseguir un progrés continu i tossudament lineal. Quan apareix el concepte de la sostenibilitat, que ens fa raonar sobre la necessitat d’un creixement sostenible i condicionat, més adaptat a un desenvolupament qualitatiu i lúcidament coherent, ens adonem de la fragilitat del nostre territori, que no podrà suportar algunes càrregues excessives, amb tensions afegides, arriscant-nos a un col·lapse de dimensions desconegudes. Cal, doncs, exercitar-se i enfocar-nos en la recerca d’un equilibri intel·ligent i estable entre l’ecologia i l’economia. Cal enumerar i catalogar els recursos disponibles que, en uns estudis de capacitat de càrrega màxima, ens xifraran la demografia òptima i finita que podrem (i voldrem) acceptar a Andorra. Viure i gaudir plenament d’una Andorra amb magnetisme, que demostra ser sempre joiosament atractiva, té un cost, per mantenir la vigència i la qualitat dels recursos i de tots els serveis públics necessaris, associats i adjacents. És per això que un resident passiu, un turista, un excursionista, ensems que els nacionals i els residents, han de contribuir a nodrir justament un sistema que volem i exigim equilibrat, sense creixements immobiliaris o altres desmesurats, a una escala inassolible, que tard o d’hora poden portar greus ensurts, col·lapsant unes xarxes de recursos dissenyades i estudiades quantitativament, per un creixement pausat i sense estralls.