Sant Jordi

Sí. Ho sé. Ho recordava l’Yvan Lara des d’aquestes mateixes pàgines: hem deixat que el mercat se’ns mengi el que és nostre. Hem deixat la festa popular en mans de les empreses i el consum. Però tant me fa. Més enllà de la mercantilització de Sant Jordi, amb l’allau de novetats que es vendran aquests dies, el preu de les roses i les promocions concentrades com si només aquesta setmana recordéssim com és de bonic agafar un llibre i desaparèixer, més enllà de tot això, ens queda una festa que ens convida a compartir la lectura i a expressar bons sentiments. Mai s’havia llegit tant com ara segurament. El problema és que la majoria del que llegim són piulades, titulars i missatges de WhatsApp. No tenim temps per als llibres. Però ens enganxem a sessions de forat de cuc de TikTok on -sense ni saber com- ens deixem escolar minuts, hores i dies del nostre preuat i escàs temps. La immediatesa ens encalça i mirem de ser més ràpids. I això difícilment és compatible amb la lectura. Amb la lectura pausada, degustada, absorbent. Anem acumulant llibres sobre la tauleta de nit perquè no podem resistir no fer nostra alguna de les moltes novetats que s’anuncien, s’editen. Però no tenim temps de llegir-les. Els autors entren en la voràgine de quina serà la pròxima, quan encara no hem paït aquesta. El mercat reclama una mica més, una mica més nou, una mica més atractiu. Però la roda de les rates mai ha estat un bon lloc on gaudir de la lectura. Aquests dies en veurem molts. De nous, de vells, de bons, de dolents, de prescindibles, d’eterns. De nosaltres depèn de donar-los una oportunitat.