No són menors

Retrobar-me amb el contes filosòfics de Voltaire després de tants anys reconec que ha estat més gratificant del que m’esperava. Obligat a llegir-los en la meva etapa universitària i, per tant, amb un ànim marcat pel sobreesforç acadèmic que suposava, me’ls he agafat ara per donar-los una nova oportunitat atret, confesso, per la nova edició amb traducció de Joan-Lluís Lluís publicada per La casa dels clàssics. El valor d’aquesta nova edició, però, no tan sols és la traducció dels coneguts contes del filòsof francès, sinó que Lluís els acompanya d’un pròleg i una introducció per a cadascun que converteix l’obra en una exquisidesa. Els contes han passat a la història més del que Voltaire es podria esperar o hauria volgut, ho explica molt bé Joan-Lluís Lluís en el pròleg. Per a ell eren obres literàries menors, però la realitat és que són un regal per al lector i per a qui escolta, perquè quan un els llegeix se’ls imagina aplicats a la literatura oral davant d’un públic atent escoltant-los en una simbiosi quasi perfecta entre filosofia i literatura. Sortosament, aquest menysteniment literari que Voltaire tenia dels seus contes no ens passa aquí, a Andorra, amb els nostres autors. Aquest Sant Jordi s’ha pogut veure la musculatura del teixit editorial i la diversitat d’autors i gèneres. No en va des de dos mesos abans de la data ja anàvem a presentacions de les novetats literàries i, també cal dir-ho, feia goig la carpa plena d’escriptors signant els exemplars que el lector havia comprat, malgrat el temps gèlid. Tanta riquesa i varietat de gènere s’ha de pair lentament, assaborint-la en cada moment precís, apreciant aquesta diversitat literària que tenim.