Cosmètics

La deriva en què està immersa la nostra societat, és a dir el nostre món, és a dir el planeta, no invita a tirar coets. Estem deixant trepitjar els valors sobre els quals, suposadament, hem basat el nostre desenvolupament, sense que sembli importar gaire a ningú. Posem el crit al cel per banalitats com un gol no atorgat o una boda esperpèntica i altres bajanades a la mateixa alçada. En l’àmbit polític aquesta setmana tot un president de Govern, el d’Espanya, s’ha plantat i ha dit: “Prou, per aquí no hi passo”. Pedro Sánchez ha reaccionat així per l’assetjament judicial a què està sent sotmesa Begoña Gómez, la seva esposa. Els detalls són prou coneguts, no cal entrar-hi gaire. N’hi ha prou amb saber que Manos Limpias el (pseudo)sindicat que ha presentat la querella contra ella per presumpte tràfic d’influències, reconeix que la informació en què se sustenta la ja esmentada querella, està basada en informacions “periodístiques” que poden ser “certes o no”. Amb dos bemolls. La veracitat –per poc que hom conegui la trajectòria d’aquest ens, fundat per Miguel Bernard, exmembre de Frente Nacional, refundació del partit de Blas Piñar (Fuerza Nueva)– és tendent o igual a zero. Perquè la cosa no va de veritat, honestedat ni altres collonades que crèiem importants. La cosa va de poder i de manar a Espanya, el que en termes militars se’n diu “mando en plaza”. Una expressió que, malgrat que pugui semblar passada de moda, al Regne d’Espanya és totalment vigent. Per mor de fer-me pesat, el substrat franquista continua fortament arrelat a les institucions i bona part de la societat espanyola. “La Transición”, de la qual tant es vanaglorien alguns, va ser un “tractament de blanqueig” cosmètic que ha envellit fatal.