En diuen intrusisme

Es parla molt de la salut mental, una parcel·la de la salut determinant, però com totes les altres. No s’hauria de destacar doncs com a prioritat dins del paquet sanitari. Si l’abordes des de l’enfocament de la prevenció, disposa de més possibilitats de curació. No obstant això, tot i que ja ho intuïa, el reduït perímetre del nostre estimat país fa que hi hagi molts cops de colze, entre diferents actors que disposen o que creuen detenir les úniques eines per assumir i controlar aquesta àrea de la sanitat. Els psicòlegs col·legiats han encetat una cacera de bruixes, amb la força i determinació que els atorga el gremi oficial, en què esgrimeixen una exclusivitat en el tractament de la salut mental. Fins aquí ho puc comprar amb moltíssims matisos... Ara bé, quan un vocal del Copsia, en plena rauxa dins de la seva batalleta, desautoritza la prestigiosa divulgadora psiquiatra Marian Rojas, atorgant-li “plantejaments molt simplistes, i atribuint-li mites i desinformació”, m’envaeix un sentiment de rebuig barrejat amb aflicció i no puc més que dubtar, perquè dubtant és quan els teus propis criteris assoleixen el màxim grau de coneixement, adonant-te que, en aquesta temàtica, hem traspassat automàticament a l’esfera comercial. Llegeixo que el Copsia “vol plantejar la possibilitat de fer una campanya per educar la població respecte a la salut mental”. Benvinguda sigui, mentrestant, però, continuaré llegint i inspirant-me en els clàssics, la majoria filòsofs, que et fan donar sentit a la vida, esperant que la meva lliure intrusió no sigui punida per la Santa Inquisició!