Fira d’Ordino

Acostumats com estàvem a les fires de bestiar de tardor de Canillo i Andorra la Vella, aquesta darrera circumscrita a tot el país, de cop va aparèixer la d’Ordino. El maig del 2021 es recuperava una tradició ramadera en una de les parròquies que té un arrelat sector tradicional que combina, no sense dificultats, amb el sector terciari i l’especulatiu (aquell que depreda i deixa terra erma per allà on s’instal·la o altrament el que coneixem com a pa per avui i gana per demà, vaja). Ordino no només recuperava així una de les trobades més celebrades i concorregudes de l’Andorra rural i agrícola, sinó que a més ho feia en una època de l’any diferent a la resta: la primavera, rememorant les fires que servien per a la compravenda del bestiar de recria. Cert és que avui en dia les fires s’han recuperat amb un caire expositiu del bestiar que fa les delícies del públic visitant –gran i petit–, però és bo recordar que aquests certàmens eren lloc de trobada, d’intercanvis comercials, de compra de productes i, fins i tot, d’establiment de lligams familiars a través de promeses matrimonials. Avui en dia la dinàmica firaire ha evolucionat cap a un marcat caràcter que a Ordino interrelaciona el sector ramader amb el comercial i amb les propostes culturals. Subhastes de mascles i vaques de raça bruna, exhibicions d’oficis, danses, teatralització al carrer i un mercat de productes artesanals i agroalimentaris, activitats adreçades a tots els públics. Una oferta per fer-nos una idea de com d’important és per a una societat esdeveniments que cohesionen i ens recorden quin és el nostre principi i la nostra essència.