Oh Europa!

Penso que a Andorra tots tenim molt clar que estem i que volem estar a Europa, i que ens sentim europeus pels quatre costats. El problema apareix quan ens qüestionem de quina manera i com volem ser d’aquesta condició. Cal dir que malauradament l’Europa política-econòmica no ens està oferint, dia a dia, amb la seva gestió geopolítica, els millors auguris, per llançar-nos als seus braços de forma franca i incondicional. El Govern d’Andorra, pel seu costat, considera unilateralment que ha negociat i tancat satisfactòriament un bon acord d’associació amb la UE. S’ha aconseguit concloure una negociació després d’unes dècades en què hem pogut obtenir, gradualment, uns acords sectorials bàsics que han garantit el nostre total reconeixement prop de la comunitat internacional. No obstant això, hem volgut anar més lluny per conformar, segons Govern, una Andorra homologada i integrada per a les pròximes dècades, i es fa un esforç considerable per convèncer la ciutadania. Un referèndum vinculant donarà veu als andorrans, que de forma democràtica decidirem el millor camí. Un informe elaborat, aportat i presentat pel prestigiós advocat Benoït Le Bret, del bufet Gide, ens enumera un catàleg d’arguments contradictoris a la línia oficial defensada per Govern i altres prohoms molt respectables. Posats en aquesta tessitura, m’agradaria assistir i escoltar detingudament una línia de debat entre les dues posicions, amb presentacions franques i en absolut directe, confrontant les idees. Penso que una resolució d’aquesta magnitud aportaria llum i frescor, per escollir lliurement.