Ostres, Sèneca!

Tres mil milions de vacunes subministrades després, AstraZeneca ha anunciat amb l’habitual flegma que gasten els fills de sa majestat el rei de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord que retiren del mercat la seva vacuna contra la covid-19. Malgrat que la farmacèutica sigui una multinacional, la seva controvertida i polèmica vacuna va ser desenvolupada principalment a Oxford, amb una onerosa contribució de cabals públics (del govern britànic). Quan van sorgir dubtes sobre la seva fiabilitat –uns poquíssims casos de trombosi demostrats, i que ara l’empresa ha reconegut– governs i organismes de salut internacionals van decidir reconduir el flux d’enviaments urgents cap al tercer món o, com en diem en llenguatge políticament correcte, països en vies de desenvolupament. La decisió de treure el producte del mercat es deu, sempre segons la farmacèutica, a motius purament comercials. No cal buscar-hi causes ocultes ni complots estrafets. Una anàlisi gens aprofundida d’aquesta decisió d’estratègia comercial pot dur a creure que, quan va esclatar la pandèmia, en plena cursa per apaivagar-ne els efectes, la decisió de produir-la i vendre-la urbi et orbi no obeïa a raons sanitàries, com hom podia albirar; era purament i senzillament una guerra comercial per arribar el primer al mercat i fer calaix a lo bèstia. Que pogués representar algun risc sanitari percentualment imperceptible era un risc acceptable, danys col·laterals assumibles. Val a dir que la vacuna d’AstraZeneca era la més barata del mercat i que Andorra la va prioritzar al davant d’altres.