Consells i advertències

Llegeixo que un fotoperiodista català, que està fent una radiografia en l’àmbit polític dels moviments d’extrema dreta europeus, fa una aturada al seu camí, aterra a Andorra i ens adverteix, com a expert que diu ser, dels perills que poden venir d’aquestes formacions si s’apropen al nostre Principat. D’entrada acostumo a ser extremament cautelós quan certs perfils d’individus ens venen a alliçonar, des de fora, animats amb unes experteses força presumptuoses per dubtoses i subjectives. Sabem que existeixen infinitats de maneres de divulgació, amb ànims de convèncer, amb tècniques publicitàries ben greixades, algunes des d’una perspectiva de propaganda barroera que ja va inventar Joseph Goebbels, en uns moments obscurs de la Història. Hom sap i també tenim clar que els partits situats a l’extrema dreta de l’arc polític acostumen a alimentar-se, utilitzant certa demagògia i populisme, de la incapacitat operativa dels partits tradicionals, que ens demostren malauradament, a vegades, no saber abordar els problemes i no estar en sintonia amb les qüestions que afecten la ciutadania. Em molesta quan des d’una esfera forana progre, a vegades des de l’extrema esquerra, ens venen a dirigir i a examinar les nostres vides, monitorant i ajustant les seves creences a les nostres, perquè segons ells són les correctes. Ho sento, però no necessitem aquestes ingerències tan desafortunades en forma de consell. Que no es preocupi doncs el fotoperiodista català, ja que som demòcrates, som un Estat i sabrem escollir el nostre destí, sense l’auxili del seu adoctrinament.