Els arguments del no

Després d’assistir a la reunió de poble d’Encamp sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea, tinc la sensació que els partidaris del no han de posar-se les piles si realment volen convèncer la ciutadania. I és que els defensors del sí (el Govern, vaja) em semblen més ben organitzats: saben de primera mà els pros i contres de l’acord i poden fer campanya des del minut zero en un sentit. A Encamp, Espot i Riba van passar amb convicció per damunt dels temes espinosos, com el control fronterer, la qüestió de la declaració jurada d’antecedents penals o la seguretat interna, que són alguns dels temes que més preocupen amb relació a l’obertura a Europa. En tot el procés de negociació, un servidor ha tingut moments de veure-hi més els beneficis i d’altres en què hi ha trobat problemàtiques, sovint depenent d’allò que ens arribava a tots plegats a través d’informacions de premsa. Però ara ja hi ha un acord definit i tancat, que aviat es podrà llegir també en català, i ara sí que ja no parlem del que ens arriba amb més o menys filtre, sinó d’informacions veraces a partir d’un text conegut. Per tant, ara és el moment de contraposar els arguments de veritat, i els favorables semblen molt clars i definits, mentre que els contraris de moment em semblen una nebulosa d’idees més o menys preconcebudes, poc definides i que, en els casos que es concreten, troben una argumentació clara que els contraposa, sigui més o menys convincent. Queda molt fins al referèndum, però si els contraris a l’acord no comencen a articular un discurs concret i són capaços de transmetre’l adequadament, tinc la sensació (i no ho veia gens clar fa uns mesos) que el sí acabarà imposant-se.