Futbol és futbol

Per explicar la realitat de la situació en què es troba l’empresa on treballa, ha fet enfadar al seu cap i es podria quedar sense feina. En aquest cas, i amb tot el respecte per Xavi Hernández, el seu futur no és cap problema; ell, la seva família, i la família de la seva família podran “sobreviure” sense estretors durant diverses generacions. En aquest cas específic, l’aspecte econòmic no és rellevant. Pressuposem, en general, que les grans empreses es gestionen amb criteris professionals i que les persones que hi estan al capdavant tenen les capacitats i coneixements necessaris perquè el negoci prosperi i transmeti els valors que, com a empresa, escull lliurement. No en soc especialista ni en tinc les dades, però vista la deriva del FC Barcelona, no és agosarat creure que, si parléssim d’un altre sector de negoci, estaria no en suspensió de pagaments, sinó que hauria entrat en concurs de creditors. Ai las, futbol és futbol, com va sentenciar en el seu dia Vujadin Boškov. Des d’aquesta premissa es podia, poden i podran explicar (i creure) qualsevol discurs argumental, situació o fet que es pugui generar, per surrealista i inversemblant que resulti als nostres ulls. Constatar-ho és fàcil. Dia si i dia també, un grapat de titulars –no cal ni entrar al fons de la notícia– corroboren l’afirmació. No pretenc justificar el Barça, Déu i el dimoni me’n deslliurin; però des dels estaments internacionals, passant pels nacionals, fins als clubs, tots tenen dispensa. El problema és que amb l’excusa de la pilota, aficionats de nosaltres, ens deixem ensarronar fins a l’infinit i més enllà.