La fe

Normalment la fe s’assimila a una creença religiosa o d’altres característiques, que ens apareix com a un element o circumstància totalment indemostrable, i és sempre antagonista al pensament estructurat del coneixement científic. Els profetes i gurus que capitalitzen i gestionen els idearis religiosos, dins de les seves càpsules místiques estanques, no poden arribar a explicar mai uns fets intangibles, amb uns debats argumentats, i amb unes anàlisis que puguin encabir-se dins de la ciència, tampoc dins del realisme més sòlid i concret, però com que la fe mou muntanyes, queda així tot tancat i acotat. No obstant això, moltes de les persones que disposem d’un esperit més cartesià dubtem en continu, degut als nostres conflictes intel·lectuals amb successos generalment polièdrics, i a vegades, sorprenentment, ens encomanem a la fe, quan la recerca d’uns esdeveniments estudiats i treballats que ens podrien satisfer i complaure, aportant-nos la felicitat i la joia, veiem que no tenen la possibilitat de reeixir, des d’un procés d’estudi analític coherent. Lamentablement, quan la diplomàcia que intenta desentrellar els misteris de la geopolítica no sap ni pot aturar uns enfrontaments brutals a l’Orient Mitjà i a l’Europa Oriental, només ens resta encomanar-nos a la fe, o sigui a la ventura, proclamant penosament i a l’ensems, la derrota i fracàs cruel de l’humanisme. També, dins de la dinàmica de l’atzar més absolut, la fe pot ser un motor que alimenta la sort, quan a un minut de l’abisme futbolístic, Jon Karrikaburu ens proposa la ingesta d’un glop nutrient de fe.