Protestar

Dia rere dia assistim impassibles i impertèrrits a la repressió i càstig de la protesta. Com qui no vol la cosa, constrènyer-la ha esdevingut una activitat a l’ordre del dia, però no per a tothom. Cavernícoles, hiperventilats enyorats de temps passats i feixistes en general solen gaudir de mànega ampla, per no dir butlla. En l’àmbit universitari, l’actuació de les forces “d’ordre públic” no en deixen passar ni una, ans al contrari, són cada vegada més contundents –i més si hi ha qualsevol referència a Israel. D’acord que el món universitari, divina joventut idealista, sempre ha estat en la diana. Segueixo: la protesta no és exclusiva de ningú i s’hauria de poder exercir sense traves. Passa que massa sovint és el darrer recurs, per no dir l’únic, de molts col·lectius per fer-se sentir. Ja ha quedat dit que malgrat que a tots se’ls hauria d’aplicar el mateix tracte, la cosa no funciona així. No faci ganyotes ni esbufegui, ho escric seriosament! És de sentit comú i responsabilitat de les autoritats. La cosa hauria de ser, però no és. Un exemple proper el trobem amb els veïns del Parc Güell. A banda que durant tot l’any han de “conviure” amb hordes permanents de turistes, resulta que els tanquen (el parc) –i queda malmès– per fer-hi una desfilada de Louis Vuitton –marca prèmium entre les prèmium. Indignats, gosen protestar i, efectivament, acaben rebent. Ha passat a la civilitzada capital de Catalunya. Business is business, i Gaudí una màquina escurabutxaques. Que cadascú en tregui les conclusions que cregui adients. Ben entès, en queden exempts els abans esmentats!