Operació biquini

Els més assenyats fan bondat tot l’any, com hauria de ser sempre. Però no ens enganyem, massa sovint la vida passa per sobre de les bones intencions. Perquè a tots ens agrada estar bé -no només a l’estiu- però la carn és dèbil i què voleu que us digui. A mi se’m fa molt difícil resistir-me a un plat ben acompanyat de patates rosses. Tanmateix tothom coneix un grapat de persones més previsores que ja fa setmanes que s’hi han posat, amb això de l’operació biquini: més exercici, sol de llauna i la dieta de la temporada. La resta... ves, anem fent, que l’agost encara és lluny i al carrer fa fred. O sigui que només m’ha faltat veure les conclusions de les darreres investigacions sobre l’anomenada “operació biquini”, per concloure que aquesta mena de curses contra natura són dolentes tant per a la salut física com per a la mental. Perquè propicien l’efecte rebot, perquè ens deprimeixen i perquè a més no acostumen a tenir efectes duradors. Tant per tant, si no som capaços de tenir seny tot l’any, amb allò que tots sabem però que pocs fem de moure’ns més, menjar millor i gestionar l’estrès de manera intel·ligent, millor no provar d’encetar en aquest punt una cursa de darrera hora centrada en ingestes absurdes, raigs UVA i potencials lesions al gimnàs amb l’únic objectiu de ser un element decoratiu a la costa de referència. A poc a poc i bona lletra. Al capdavall, per gaudir de l’estiu, n’hi hauria d’haver prou amb una mica d’aire lliure, un bon llibre, una migdiada reparadora, una orxata al capvespre i -si pot ser- una bona companyia. Els biquinis, al capdavall, estan sobrevalorats.