Espais públics

No hi ha res més gratificant per a un poble, vila o ciutat que tenir espais públics on els habitants, siguin de la generació que siguin, puguin gaudir-ne com espais de convivència, de respecte, d’interacció entre veïns i veïnes, de punt de trobada entre persones i de socialització on s’acaba fent comunitat i cohesió social. El recentment inaugurat parc de l’Ossa d’Encamp n’és un envejable exemple: té tot el que se li pot demanar al concepte mateix de convivència que no és altra que el de viure i compartir espais amb altres persones de forma diversa. Zones de servei, àrees lúdiques per als infants i els joves, superfícies per a activitats esportives, una esplanada per a diferents esdeveniments culturals i esportius... i més; tot harmonitzat amb un projecte paisatgístic que, diuen, fomenta la biodiversitat. No en tinc ni idea de quants diners deu haver costat, però crec sincerament que per molts que hagin estat són pocs en proporció al benefici social que en trauran. N’estic convençut: és la millor inversió que pot fer un comú per la parròquia i la seva gent, per fomentar (reitero) els espais públics com a espais de convivència, per evitar l’exclusió socioespacial i per fer realitat aquell concepte de dret a la ciutat, reforçant el vincle i el sentiment de pertinença. Aquesta és una gran mancança d’Andorra que es troba a faltar ja sigui estiu o hivern. Naturalment, el clima no permet durant mesos de l’any fer segons quin tipus de relacions en l’espai exterior, però per això la necessitat encara més d’equipaments com l’encampadà.