Inspiració

Som a l’equador del Clàssicand. Aquesta nit Benjamin Appl omplirà la sala dels passos perduts per oferir un recital íntim. Ahir, la banda sonora de Star Wars s’escolava fins a l’església de Santa Coloma. Dissabte van ser les germanes Labèque, i divendres uns (meravellosos) professionals desafiaven la fresca nit andorrana per teixir un fil invisible amb el segle XVIII. Posades en escena en indrets singulars, com el recital que oferia Pasión Vega als jardins de l’antiga Ràdio Andorra; amb propostes modernes i poc habituals per aquestes valls, amb compositors contemporanis, amb vincles amb el cinema. Perquè les arts són –sempre han estat– transversals. Propostes que van més enllà de l’entreteniment i que ens connecten amb el que al capdavall vol i ha de ser l’art. Un canal directe de transmissió que ens remogui per dins. Per fer-nos pensar, per alimentar l’esperit –pobre, tan deixat sovint–, per sorprendre’ns, per compartir. Més enllà de la facilitat de contractar allò que tothom espera, estan els programadors: de teatre, de cinema, de temporades musicals. Persones apassionades per la seva feina, que coneixen, que busquen, que es mouen i que ens obren la porta a viure-ho plegats. Per això és tan important que iniciatives com aquesta, com l’Ull-Nu, com la Temporada conjunta de Teatre, com els festivals de diferents gèneres i estils tinguin continuïtat. Per això és tan important que nosaltres ens arrisquem a veure coses noves. I per això és imprescindible que ens forcem a sortir de la zona de confort cultural, perquè com amb tot, només tastant plats diferents s’educa el paladar.