El veí del sud

A la vida res no és definitiu i en geopolítica hem assistit al llarg dels anys a alteracions de com s’han ressituat algunes fronteres, i fins i tot hem viscut l’emergència de nous estats. En general, aquestes transformacions s’han dut a terme producte de descolonitzacions, d’invasions militars i de guerres, per interessos socioeconòmics, alguns també ètnics, com a causa o excusa, i on les conseqüències humanitàries han estat sempre tan deplorables que voregen el genocidi. A vegades el desenvolupament mateix de la Història ens pot arribar a sorprendre, quan les estratègies polítiques capritxoses, dins d’un sistema perfectament rodat i democràtic, poden reajustar uns territoris que teníem molt ben apamats i cartografiats, quant als conceptes de límits fronterers. Andorra limita a sud i a ponent amb l’autonomia de Catalunya, dins de l’Estat espanyol. No obstant això, el govern del Regne d’Espanya ha acceptat votar al seu Parlament una llei de l’amnistia, com a moneda de canvi, per mantenir-se més temps al poder, davant de la pressió independentista catalana, envalentida per l’aritmètica electoral. Sense temps per assaborir aquest triomf tàctic, no han tardat a manifestar-se, dient que la pròxima parada serà el referèndum. Si el president del govern espanyol cau en pànic, enfront d’aquesta propera exigència prou plausible, els andorrans hem de preocupar-nos per un canvi sobtat de veí? En tot cas la diplomàcia catalana, amb unes ànsies d’expansió desmesurades, compta amb la seva entelèquia dels Països Catalans on, desvergonyidament, ens inclouen.