Inseguretat

Inseguretat és la presència de perill o risc, cosa que generalment no havíem tingut excessivament a Andorra. A banda de vendre tabac, alcohol, perfums i altres coses, sempre hem sabut vendre la nostra seguretat. Aquest tema ara mateix potser ha canviat una mica, ja que no hi ha dia que no surti a la premsa una notícia que afecta la nostra seguretat com, per exemple, les bretolades a l’aparcament de Prat de la Creu, on es veuran obligats a posar una mena de controls a les entrades, encara que no sé si serà gaire efectiu, doncs sempre podria entrar gent per les rampes d’accés. No hi ha pràcticament un cap de setmana sense alguna baralla al carrer o en establiments d’oci nocturn. Fins i tot hi ha hagut una baralla als Serradells. No ens manquen tampoc agressions domèstiques o maltractaments, masclistes o no. Tampoc anem mancats de robatoris de vehicles, bicicletes o motos. També robatoris en comerços o establiments de restauració. I ja no compto els accidents, atropellaments, amenaces a agents de l’autoritat i altres. Com tampoc compto els delictes cibernètics o suplantacions per internet. Tot plegat ha comportat que la població reclosa s’hagi doblat amb el mateix nombre d’agents penitenciaris. Molts potser em diran que com a tot arreu del món... Potser sí, però és que l’índex que tenim ara mateix per nombre d’habitants comença a ser preocupant. El que s’ha de fer és castigar, com llegeixo en molts comentaris a les notícies? O potser el que hauríem de saber fer millor seria ensenyar i ajudar? O sigui que hauríem de saber tornar a vendre la nostra seguretat, que és un fet que molta gent aprecia i en treu profit.