Per un aplec festiu

Llegeixo que Escaldes farà una consulta a la ciutadania sobre si han de ser festius el dia de Sant Miquel d’Engolasters i el de la creació de la parròquia. Tots s’escauen el mes de juny i només amb sis dies de diferència, 8 i 14. M’agrada especialment constatar el que ja fa molt temps que es reivindica i que, si els escaldencs ho volen, poden aconseguir-ho: donar valor a l’aplec de Sant Miquel d’Engolasters. Perquè té un alt component identitari i perquè estic convençut que si reunís les condicions festives que tenen d’altres trobades populars de les mateixes característiques acabaria sent una de les expressions destacades del calendari festiu escaldenc. L’expressió màxima de popularitat d’una commemoració són sens dubte els aplecs que, amb el temps, han evolucionat el seu significat, però mantenen vius els seus valors en el marc de la comunitat: esglésies allunyades del tràfec urbà congreguen una vegada l’any multitud de persones en una celebració lúdica i festiva. Ja ens ho escrivia l’investigador Marcel Chevalier a principi del segle XX al llibre Andorra (1925): “Ces chapelles isolées, souvent d’accès difficile, et situées a de grandes hauteurs, se veient un jour chaque année, envahies par un grand nombre de fidèles qui viennent en pélegrinage invoquer la protection du saint, patron de la chapelle. C’est un ‘aplec’, pélegrinage fréquent dans toute la Catalogne, et où se deroulent non seulement des cérémonies religieuses, mais aussi des danses. Citons particulièrement les chapelles de Sant Jaume dels Cortals d’Encamp; Sant Miquel d’Engolasters; Canolich.”