Creatius

Temes com el de la hiperconnexió, sobretot dels més joves, estan cada vegada més en el punt de mira. Molts estudis mostren com les noves tecnologies, tan bones per a algunes coses, ens poden aïllar o fer viure en escenaris més virtuals perdent el contacte amb la realitat. Estem en la cultura en què la sobreoferta i les possibilitats d’accedir a tota mena d’esdeveniments i continguts fan que idealitzem i copiem opinions, preferències o estilismes, no deixem espai o almenys no gaire a la imaginació i la creació original. De fet, tant de tot potser de vegades pot ser un buit de moltes coses o una forma de suplir-ho. I això, no sé si del tot o no, fa que no puguem fluir. En algunes cultures es comença a enforcar la qüestió de fer una reflexió sobre aquest tema. Llegia l’altre dia sobre aquest tema, el de voler fer-ho tot, ser els primers a poder anar a un lloc, i ens oblidem de gaudir de no fer res, de llegir un bon llibre o de tenir una conversa qualsevol interessant. Anar a una exposició, concert, fer visites turístiques, tot s’organitza d’avançat amb un clic i sense moure’ns del sofà, només amb la navegació virtual, en la qual molts joves estan immersos i els dificulta les relacions socials. Un tema, el de la sobreexposició i la tendència que segueix una societat, que hauria de tenir una base de pensament crític i més espai creatiu i intel·lectual.