Derrota

La setmana passada escrivia que Doha, capital de Qatar, serà seu de les Olimpíades del 2036. Aquesta setmana Andorra s’ha quedat sense Campionat del Món d’esquí alpí 2029 i 2031 de la FIS; pam i toca! Des del respecte degut, vull pensar que les nostres autoritats i l’equip de la candidatura s’han deixat dur pel xoc emocional de la notícia, quan en les primeres declaracions en calent s’ha esmentat que els pactes “polítics” i els acords off the record han pesat més en l’elecció de les respectives seus, que els valors tècnics i professionals de cadascuna de les candidatures presentades. Insisteixo, sempre amb el màxim respecte i en mode ironia totalment off. Què són, sinó acords polítics, totes i cadascuna de les seus i països escollits com a hostes d’un esdeveniment esportiu planetari? Dels mundials de criquet –disciplina que, també des del respecte, aquí ens la rebufa– fins als de corfbol, que tampoc gaudeix d’un gran seguiment; fins a l’atletisme, el futbol o el bàsquet, que sí que en tenen; tot és política. I en aquest cas concret ens han donat una dolorosa lliçó de realpolitik. Una lliçó que ens hauria de fer reflexionar a tots què volem i què no volem i, més important encara, si ho volem i com ho volem. No tinc ni idea de les possibilitats d’optar a una altra fita tan ambiciosa i amb tanta repercussió internacional, almenys en l’àmbit de la neu, com aquesta. Però, si us plau, de la mateixa manera que la candidatura s’ha fet amb excel·lència, caldria que també ens preparéssim per saber encaixar una derrota –cal no tenir por de les paraules– per molt decebedora que sigui.