Rere les ombres

L’altre dia es queixava un conegut que per culpa dels seus pares –que mai no el van recolzar prou– no havia pogut cursar estudis superiors i que això l’havia llastat professionalment tota la vida. Per culpa dels seus pares –sic– ara tenia una feina mal pagada i poques possibilitats de progressar, dificultats de relació amb la parella i justificava –fins i tot– alguna addicció legal. Més enllà del paper –crucial– de l’entorn en el nostre desenvolupament hi ha la pròpia responsabilitat. Si passada la quarantena no t’has format, quan creus que t’hauria anat bé fer-ho, la culpa normalment és teva. Però entendre això –i posar-hi remei– passa per posar llum a les ombres. La metàfora de l’ombra de Carl Jung és un dels conceptes més importants i influents de la seva psicologia analítica. Jung va descriure l’ombra com la part inconscient de la personalitat que conté tots aquells aspectes que una persona no reconeix o rebutja d’ella mateixa. Un calaix de sastre, ben amagat, que aplega trets de personalitat, comportaments i records que considerem inacceptables o inadequats, o que –simplement– no encaixen amb la imatge conscient que tenim de nosaltres. Més enllà del perjudici que pot suposar per a la nostra salut mental ignorar aquesta part del nostre ésser, el treball de l’ombra permet reduir la tendència a projectar els aspectes reprimits sobre els altres i, de retruc, millorar les relacions interpersonals i promoure una major comprensió i empatia. Però, sobretot, ens permet agafar les regnes de la nostra vida i deixar de responsabilitzar sistemàticament els altres de la nostra inacció.