Un milió

Posem per cas que al Govern se li acut en un acte de lucidesa donar valor a allò que ell mateix ha decretat i traça en el calendari una programació cultural al llarg de l’any repartida per les set parròquies. Que a més la dota d’un pressupost pròxim al milió d’euros i que inunda els espais comunicatius de fora del país amb anuncis i promocions. No, no es tracta d’un nou Classicand que potser dona prestigi, però té el públic que té –i no és cap crítica, és una constatació–, sinó d’una cosa tan senzilla com donar valor a les 16 festes d’interès cultural que té declarades el Govern i que estan repartides per totes les parròquies del país. Sigui dit d’entrada, una programació no exclou l’altra, però té tot el sentit del món que un govern –al costat de la promoció d’un tipus de cultura– promogui aquelles manifestacions culturals que emanen del poble i que precisament més la defineixen com a país. Perquè són festes d’un alt nivell participatiu i que tenen en comú els valors que impregna la cultura popular. No és tan complicat. Ja estan marcades en el calendari festiu, ja tenen una dinàmica pròpia que les fa úniques, tenen una massa crítica considerable que amb l’acompanyament dels comuns les fan realitat any rere any, només els falta aquell impuls d’un govern que creu en la seva gent. Estic convençut que un milió d’euros donaria per a molt i potser, només potser, encara quedaria alguna partida per posar al dia determinats equipaments culturals que per manca de manteniment o d’adaptar-los a la contemporaneïtat, aviat hauran de ser rehabilitats de dalt a baix. Però, és clar, això significaria que el govern hauria de creure en la seva cultura d’arrel, cosa altament qüestionable.