Rumb ideològic

El debat d’orientació política, nom que té a Andorra, és un –o el– moment àlgid de la política d’un país. Un dia per poder exposar de forma lluïda, brillant i pública les idees, propostes i crítiques dels partits polítics i el Govern i a ser possible capitalitzar algun titular. És per això que tots els polítics se’l prepararen i l’esperen amb ganes. El funcionament, primer el Govern amb un discurs ampli defineix les línies mestres a seguir i els reptes de futur, l’estratègia i les accions. Després tots els grups parlamentaris de menor a major representació fent les seves pròpies propostes i valoracions del discurs del cap de Govern i l’acció. I a partir d’aquí la part de confrontació directa més interessant on hi ha l’essència del debat a l’estil clàssic. Un moment que permet mesurar la qualitat democràtica d’un país, però també posar en relleu el nivell dels polítics i de les seves propostes. I tot això en un moment en què tenim sobre la taula uns reptes de futur que poden ser decisius per al país amb uns preus d’habitatge desbordats, una bonança econòmica, amb problemes per manca de mà d’obra i amb una Europa virant a l’extrema dreta en una onada populista i extremista a països com Itàlia, Bèlgica o sense anar més lluny França, que ja es prepara per a les eleccions de l’Assemblea Nacional. Un debat en el qual els titulars han posat l’accent en la competició per quin partit fa polítiques més d’esquerres, en un país de majoria de votants de centredreta, curiós.