Tornem a rodar

Tot el país compleix la tradició, excepte una parròquia que esperem que algun dia hi tornarà, i ja sigui el 23 a Andorra la Vella, Laurèdia, Escaldes, Canillo i la Massana o el 28 a Ordino les falles rodaran pels carrers dels nostres caps de parròquia celebrant amb aquesta festa ancestral l’entrada del solstici d’estiu. Una festa que sens dubte ens identifica com a gent del Pirineu i que compartim diferents pobles en una àmplia zona geogràfica. És l’eclosió que marca l’inici d’un nou període i que deixa enrere un final de curs intens. És segur que quan arriben aquestes dates, em faig repetitiu any rere any en el meu escrit setmanal, però és que la festa s’ho val gràcies a la resiliència de la comunitat fallaire del país al llarg de la història, és digna d’admirar. Enguany mostra la seva fortalesa forjada incorruptiblement sobre la base d’uns valors compartits, i no ens cansarem de repetir-ho, com són el sentit de pertinença, la identitat i la cohesió social, i amb ells promovent la solidaritat, la integració i el diàleg entre generacions. I que com a manifestació de la cultura popular que és ha anat evolucionant al llarg del temps de la mateixa manera que ho fa la societat amb les transformacions socials i culturals. Sempre ens passa el mateix als que d’una manera o altra estem immersos en els preparatius de la celebració de les falles: la nostra vida gira al voltant de la festa, la preparem amb passió i ànima; consegüentment hi arribem fosos i només l’horitzó de la nit esperada ens dona l’energia necessària per a l’esprint final.