‘El tonto Simón’

Una vegada més el món del futbol ha donat una mostra del nivell de compromís i civisme, per bo i per nefast. D’una banda, hem sentit Kilian Mbappé posicionar-se públicament contra l’extrema dreta, que a França –i a la resta d’Europa– té cada vegada una presència més important, amenaçant els nostres drets i llibertats socials. És encomiable que, malgrat el seu estatus galàctic, no hagi oblidat les seves arrels. A anys llum d’aquest posicionament apareix Unai Simón, capità de la roja, que com la francesa estan disputant l’Eurocopa de futbol que se celebra a Alemanya. Preguntat en roda de premsa sobre la possibilitat que aital mena de declaracions les fes un futbolista espanyol, fent de porter, va tirar pilotes fora argumentat –textual– que ell és un jugador de futbol, que es dedica al futbol i com a professional de la pilota el que ha de fer és només parlar de temes esportius i deixar els temes polítics a qui pertoqui. Argument covard i miserable per molt que, desgraciadament, hagi estat utilitzat manta vegada. Faig meves les paraules amb què el cineasta Montxo Armendariz va replicar: “Tot el que diem o fem és política, perquè respon a una manera de veure i entendre el món [...]. Res del que fem o diem és neutral.” Unai Simón tenia una oportunitat d’or per fer l’aturada de la seva vida i va preferir colar-se un gol en pròpia (porteria). Temo que per més que Santiago Auserón actualitzés la lletra d’El tonto Simón, els futbolistes –excepcions fetes– continuaran explicant la mateixa història, semblant talment que siguin rucs i no tinguin elecció. Tot i que Mpappé ha demostrat amb escreix que si volen, poden.