Escola andorrana

El projecte de l’acord d’associació amb la UE ens planteja, entre altres moltes qüestions prioritàries, un esvaïment gradual de la sobirania, que molts andorrans considerem innegociable. Les cessions progressives vers un ens aglutinador, en aquest cas la UE, poden amputar la personalitat d’un Estat, buidant de contingut l’essencial de la nostra identitat, arrossegant a l’ensems drets i llibertats. L’adveniment i la gestació de l’Escola andorrana a la dècada dels anys vuitanta del segle passat va representar un acte de coratge i de sobirania, reconegut ara, amb el temps, com un dels grans projectes de l’Andorra del segle XX. Els que considerem l’Educació com una inversió elemental en els fonaments i la personalitat d’un Estat, hem de vetllar per la qualitat i l’excel·lència de l’Escola andorrana. No obstant això, cal una vigilància en continu per no caure en l’autocomplaença. PISA, que és el programa per l’avaluació internacional dels alumnes de l’OCDE, que mesura la capacitació dels alumnes de 15 anys per utilitzar els seus coneixements i habilitats de lectura, matemàtiques i ciències per afrontar els reptes de la vida real, ha detectat, en les seves conclusions, una caiguda del nivell de l’Escola andorrana respecte de l’estudi del 2018. Potser caldrà tornar als llibres de text tradicionals, deixar les tauletes per a més endavant, a les portes de l’empresa, on aquí la digitalització esdevé imprescindible. La presència i diversificació d’altres tendències i sistemes escolars en competència activa fan d’Andorra un indret envejable de tolerància i de convivència.