Aixaldes a Ordino

Hi ha joies d’aquelles que només són apreciades als llocs on s’originen, però que tenen una dimensió que va més enllà del localisme. Aixalda és una paraula pallaresa i que trobem referenciada en el magnífic diccionari que Pep Coll va publicar sota el títol El parlar dels Pallars (Garsineu, 2014). Un mot ben present als pobles d’aquesta comarca i que fins i tot serveix per donar nom a uns quants equipaments. El seu significat és l’equivalent a l’espurna que salta del foc, i no me’n puc estar de dir que sovint, paraules que per la seva sonoritat, pels seus punts d’articulació, per la seva fonètica, en definitiva, ja tenen un encant especial quan van acompanyades del seu significat les fan irrefutablement boniques. El Pirineu n’és ple d’exemples, possiblement la zona geogràfica del nostre entorn on han sobreviscut els parlars més arcaics i genuïns. Les aixaldes estan sent protagonistes aquests dies per les nostres contrades amb les festes de les falles que molts pobles organitzen per celebrar l’arribada del solstici d’estiu, ja sigui portant-les mentre es baixen de la muntanya, corrent-les a l’arribada al casc urbà o girant-les i llançant-les al foc. A Andorra tanquem el cercle fallaire aquest divendres 28 de juny a Ordino, vigília de la festivitat parroquial, quan el poble s’omplirà d’aixaldes que els fallaires faran saltar de les falles que rodaran per carrers i places, acabant giravoltant-les a l’entorn del mai cremant. Ordino un any més complirà amb una tradició ancestral que uneix persones diverses i cohesiona, però també connecta generacions, col·lectius i pobles.