Turisme i sostenibilitat

La indústria del turisme proporciona als països tradicionalment receptors uns ingressos cabdals, per garantir la seva viabilitat i supervivència econòmica, amb una participació vital en la contribució al PIB. Les infraestructures hoteleres s’han anat adaptant gradualment a la demanda i exigències del turisme, i també s’han anat generant els atractius complementaris i necessaris. Alhora, doncs, aquest al·licient ha penetrat directament i indirectament, ramificant-se vers tot el teixit econòmic en general, que en una justa mesura i repartició s’ha beneficiat globalment d’aquesta aportació. També hem notat que les crisis econòmiques cícliques mundials, i la competència ferotge d’altres destinacions, han fet minvar l’afluència de forma circumstancial. Hem anat a fidelitzar el client a l’origen, mitjançant campanyes publicoprivades. No obstant això, alguns indrets cèlebres amb un sòlid assentament mediàtic han patit unes arribades recurrents en notable quantitat, morint algunes d’èxit, fet que ha activat un crit d’alarma, perquè qüestiona la sostenibilitat del territori d’acollida. La incongruència fa que les facilitats potencials de desplaçament en massa dels viatgers vers els destins atractius puguin arribar a col·lapsar un territori que necessita el turisme, però sempre amb la vigilància implacable del baròmetre de la sostenibilitat. Cal entendre que un creixement sostingut té els seus límits per assolir una petjada amable i que el turista haurà de contribuir econòmicament, d’alguna manera, al manteniment dels recursos, per no rompre el fràgil equilibri.