Per fi amnistiats!

Ha estat un procés llarg i ardu, que ens ha tingut amb l’ai al cor fins al darrer minut. Perquè sí, són moltes les persones i institucions que han intentat posar pals a les rodes al procés legislatiu fins al punt que patíem per si tot se n’anava en orris. I és que l’amnistia era clau per guarir les ferides de l’1 d’octubre, tancar per fi una etapa de desavinences i obrir un nou temps marcat pel retrobament fraternal entre germans, amics, amants i cunyats el dia de Nadal. Però per assolir aquest anhelat moment, calia una amnistia guaridora i reparadora, perquè no es poden cosir les ferides i fer cicatritzar la pell sense que prèviament s’hagin guarit i desinfectat tal com pertoca. Perquè si no, la podrimenta queda enquistada, i tard o d’hora tot el mal floreix de nou. I amb la finalitat que la nova etapa sigui llarga i duradora, calia que l’amnistia s’apliqués a tothom, independentment de les malvestats que hagin comès. És cert que és quelcom difícil d’acceptar, però diuen que tothom és igual davant la llei i, per això, una bona part dels maleïts independentistes que van causar aquella divisió entre catalans també se’ls ha de perdonar mal que ens pesi. És el preu a pagar perquè els quaranta-sis policies nacionals investigats judicialment per fer la seva feina salvant la democràcia constitucional a cops de peu i de porra puguin passar per fi un estiu tranquils, gaudint de les victòries d’Espanya a l’Eurocopa! Herois lliures finalment de tota persecució judicial. I pensant-ho bé, si als independentistes no els amnistien tampoc passa res, l’important és que els nostres companys de l’A por ellos! visquin la vida que mereixen, home!