Prolífics

La intensitat de final de juny fins a final de juliol ens portarà que, en poc més de trenta dies, entre les múltiples celebracions al Principat s’hauran commemorat sis de les setze festes declarades d’interès cultural. És una època prolífica que va des de la benedicció del bestiar a Setúria fins a les festes majors que ens falten per arribar d’Escaldes-Engordany i Sant Julià de Lòria, passant per les falles, el Roser d’Ordino i la benedicció de vehicles a Sant Cristòfol d’Anyós, també en el marc de la seva festa major. Són festes que amb major o menor participació es viuen amb una intensitat manifesta per part de la comunitat que la fa possible: pagesos i ramaders, comissions de festes i associacions conformen un ampli ventall de persones que amb constància i vitalitat mantenen tradicions històriques gràcies a la participació ciutadana que els dona continuïtat en el temps i l’espai. Valgui aquesta afirmació per totes i cadascuna de la resta de festes d’interès cultural; però no només per les que porten l’etiqueta, sinó també per a totes aquelles que malgrat no estar incloses en l’Inventari general de Patrimoni cultural com a béns immaterials tenen elements que les fan pròpies, són un testimoni històric d’identitat i creativitat que ha anat evolucionant al llarg del temps de la mateixa manera que ho ha fet la societat amb les seves transformacions socials i culturals. Valdrà la pena algun dia acabar de revisar la llista llarga de manifestacions culturals del patrimoni immaterial per posar-la al dia i donar el reconeixement adequat a moltes de les festivitats i que, sens dubte, estan al mateix nivell que les actualment reconegudes.