‘Merdificats’

No tinc xarxes socials. Només algun compte que, per exemple, uso per veure com està l’odiometre de X, la plataforma que l’Elon havia de salvar... Això no impedeix que no m’interessi com han canviat la forma de relacionar-nos, de consumir o d’informar-nos. Internet cada cop és menys una plataforma democratitzadora; afavoreix l’homogeneïtat i, sobretot, el mercat. Abans feies una recerca a Google i les primeres propostes eren les millors. Ara la primera pàgina és brossa. Facebook o Instagram ja no t’ensenyen els amics, les propostes d’Amazon cada cop són pitjors i els algoritmes en general de qui menys es preocupen és de nosaltres. Les eines d’intel·ligència artificial, totalment gratuïtes ara, ens poden sortir encara més cares. Tot això té un nom i és prou explícit. Se li’n diu merdificació, un concepte fàcil d’entendre i de recordar, inventat pel blogger Cory Doctorow. El seu enshittication, que s’ha acabat adaptant a les altres llengües, obeeix a una estratègia clarament dissenyada consistent a oferir inicialment continguts i experiències de qualitat per, un cop atrapats, inundar-nos. Ara, que la merda ja se’ns menja, com diuen Els Amics de les Arts, ha arribat el moment de recordar que tenim un entorn, bastant més de fiar. Vols un bon llibre o un disc? Consulta els amics qualificats. I si l’acord d’associació et fa dubtar, prova de parlar-ne amb partidaris i contraris. És més fàcil del que sembla.