Tranquil·litat i anonimat

La destinació perfecta de vacances sempre ha estat l’objectiu –inconfés o confés– de tots. Més enllà de bo, bonic i barat, la singularitat i la tranquil·litat haurien de guiar-nos envers el nostre particular paradís estival. I més en una època en què la massificació que el turisme provoca en nombroses destinacions està generant un moviment de protesta crític –i legítim– dels autòctons. Canàries, les Illes Balears, Cadis, Barcelona, Venècia. La llista creix sense aturador. Gentrificació, sorolls, brutícia; res de nou sota el sol. Les xarxes socials i el postureig només han afegit llenya a l’assumpte. Des de la cala “secreta” que no coneix ningú –sigui a la costa que sigui– fins a l’hotel, la ruta o el poble que has de descobrir perquè, valgui la redundància, encara no ha estat descobert, res escapa als radars. Comptes de famosos, influenciadors i pretensiosos amb ínfules van plens de recomanacions que, automàticament, perden qualsevol mena de singularitat, novetat, atractiu, glamur i anonimat que en el seu dia poguessin tenir. Així les coses, sembla que hem reblat el clau. “Les noves vacances: es busca destinació tranquil·la i autèntica que no aparegui a Instagram” (LV, 12/07/24). Ves per on, hi ha persones que s’han adonat que publicitar destinacions no és tan bona idea com semblava d’antuvi. El quid de la qüestió és que anar per lliure i fora de programa té un cost (també econòmic). I la segona mala notícia és que en dos estius aquestes joies ocultes potser conservaran algun tret (dubtós) d’autenticitat, però de la resta, que se’n vagin oblidant. Bones vacances!