Esquitxos

És virtualment inassimilable per la nostra raó que un home petit i solitari fes caure un gegant enmig de les seves limusines, les seves legions, la seva multitud i la seva seguretat”. (Oswald’s Tale: An American Mystery, en castellà Oswald, un misterio americano, Norman Mailer 1995). Aquesta cita de la biografia escrita per l’autor nord-americà, sobre la figura de Lee Harry Oswald, pretesament l’únic autor de l’assassinat de J.F. Kennedy, perpetrat el 22/11/63 a Dallas (Texas), és del tot escaient per parlar de l’atemptat que va patir Donald Trump en un míting la setmana passada a Butler (Pennsilvània). Deixant de banda que, en clau electoral, ja ha guanyat la presidència –sigui qui sigui el candidat Demòcrata–, en cap cas el succés es podrà considerar mai fruit d’una conspiració, ans tot el contrari. El diumenge 14 de juliol si alguna cosa va quedar manifestament clara als ulls del món és que els serveis d’intel·ligència superlativa, els desplegaments de seguretat impenetrables i els agents a l’alçada de superherois només surten a les pel·lícules i sèries fetes a Hollywood i els seus voltants. La crua realitat de l’afortunadament fallit atemptat que es va viure i veure a Butler es resumeix en dues paraules: fracàs estrepitós. Ens han volgut fer creure per activa i per passiva que ho tenen tot controlat –malgrat els antecedents– que fins i tot ells s’ho han cregut. La batzegada ha estat devastadora i tindrà conseqüències que no albirem. Tampoc ajuda que qualsevol pugui tenir un arsenal a casa. Contradiccions de la democràcia més antiga del planeta que més d’hora que tard ens esquitxaran a tots.