Elvis viu!

El nostre cervell no sempre és capaç de processar correctament el còctel fet de desinformació, incertesa i caos que ens envolta, i de manera intuïtiva tendim a buscar un ordre dins la disbauxa. És el mateix mecanisme que ens fa buscar semblances entre allò que coneixem i allò que veiem per primera vegada. Són recursos que ens han permès sobreviure com a espècie, res de nou. Entendre el món, trobar-li un sentit, explicar el que ens envolta. El Gènesi n’és una bona mostra. Però, és clar, abans les teories les formulaven els entesos, i ara com que tothom té una opinió per tot –jo inclosa–, hi ha qui confon dir el que li passa pel cap a saber de què parla. Teories de la conspiració en tenim per donar i per vendre. I potser no podem evitar somriure quan encara hi ha qui defensa que Paul McCartney va morir i va ser suplantat, que la Terra és plana o que els avions ens ruixen amb productes químics. Ep, que potser tu t’ho creus, això? Perquè cada època té els seus de mites, i com més propers en el temps, més adeptes tenen. I ja se sap, no hi ha res més temptador que demostrar que allò que tens clar que ha de ser així, si no encaixa ja ho farem entrar. Vam deixar enrere el pànic per l’efecte 2.000, però encara trobes convençuts dels microxips a les vacunes de la Covid i de la conxorxa mundial dels governs per reemplaçar la població blanca europea cristiana pels pobles musulmans, sense oblidar un habitual d’aquestes pàgines: el pornomarxisme -allò que hi ha una campanya per fer-nos a tots homosexuals i així extingir-nos i tal-. Espera, que juraria que l’Elvis acaba d’entrar a Caldea.